Presa de contacte
Porto exactament 24 anys dins l’àmbit esportiu, professionalment parlant, perquè des dels 10 que la meva vida està entre malles suades, bosses diàries i sabatilles (ja siguin de ballet com unes NIKE o Reebok).
He passat diferents etapes d’aprenentatge, evolució i de pràctica aplicades a diferents tipus de centres i crec que això m’ha portat fins aquí… a presentar aquest projecte.
Els inicis
Des de l’aeròbic i steps de “Jane Fonda”, GACs i Tonificació (mare meva! “años ha”!!!!!) en centres esportius massificats on l’objectiu era mantenir una bona assistència d’alumnes, 25, 30… Des de la tarima jo faig i tu, si pots, em segueixes… Cal a dir, que l’objectiu de les alumnes ja era això, tu fes-me suar que jo ja en tinc prou…
AEFA Les Mills
Entro a formar part de l’equip de Les Mills Spain com a trainer nacional, aquí amplio moltíssim els coneixements i els aplico en formar nous tècnics esportius i a reciclar-los cada tres mesos en sessions de fins a 300 persones!!!
Sense tenir en compte aspectes importants de les alumnes com ara: has sigut mare? Treballadora i mare… nivell d’estrès? Et fa mal l’esquena? els genolls? Incontinència urinària a l’esforç? Prolapses? Morenes? Has tingut un bon dia? I una bona nit?
Maternitat
Arriba el millor de la meva vida, la maternitat, però amb ella un munt de canvis, dubtes que es gestionen com millor es pot. Després d’augmentar 19kgs en l’embaràs em poso a entrenar com una boja per recuperar RÀPID la meva forma. Ningú em diu que és un procés natural i lent, que el cos d’una embarassada és preciós, que és normal sentir que professionalment tot s’ha acabat i que és moment de dedicar a la família. Resultat d’això incontinència urinària a l’esforç i unes morenes de record.
En 8 mesos estic físicament molt millor que abans de l’embaràs, però amb un nivell d’estrès bestial, per tant la meva salut perilla… protusió lumbar! I penso… quantes dones-mamis que venen a les meves classes es troben com jo? Com m’agradaria ara poder parlar amb elles, només parlar…
Descobrint el Mètode Hipopressiu
Descobreixo els Abdominals Hipopressius, un canvi de paradigma en tot el que faig. Recordo que a mesura que la formació anava passant obria cada vegada més la boca i els ulls quasi fora d’òrbita! I què farem dilluns a GAC? Amb tota aquesta informació està clar que els entrenaments han de canviar. A partir d’aquí tot canvia, com diu una persona molt especial per a mi: tot es veu des d’una altre perspectiva, amb unes altres ulleres, benvinguda!
Continuo formant-me i evolucionant en anatomia, però no la que t’expliquen a la carrera, si no aplicada al moviment, funcional, especialitzada a l’anàlisis del moviment, entrenament correctiu de la mà del millor: Héctor García. Tinc la sort de poder assistir a jornades formatives amb Stuart McGill, que si no sabeu qui és vindria a ser el “Màster del Universo” en qüestions d’esquena.
M’especialitzo encara més en el Mètode Abdominal Hipopressiu directament amb el seu creador Marcel Caufriez…
Assimilant els coneixements
Em dedico a treballar en un centre d’entrenament amb grups reduïts de com a molt 8 persones… on conec historial mèdic de cada un dels alumnes i puc parlar amb ells de coses del dia a dia, sense presses, això em permet poder atendre com cal a cada un dels alumnes, de fet, és aquest l’objectiu d’aquests clients. I sota la influència total de les formacions fetes durant aquest temps respecte anatomia, moviment, noves tècniques d’entrenament, em converteixo en una maniàtica de la postura, de la bona postura.
Em trobo doncs en un moment on de tot el que he aprés del Pilates (matt i reformer) només em serveixen alguns exercicis, de les sessions de tonificació els homes fan uns exercicis però les dones uns altres a la mateixa sessió… Què m’està passant??? Em sento com quan vas a plaça a comprar pomes i de totes vas descartant peces fins trobar la poma perfecte…
Cal a dir que de la meva IUE estic recuperada i les morenes només apareixen quan el meu estrès arriba a pics molt i molt alts acompanyat de falta d’hipopressius i excés de pressió en els entrenaments… (és magnífica aquesta alineació d’astres!!! Jajajaja…)
Introduint-me en l’entrenament perinatal
El súmmum arriba quan m’inicio en el món de l’entrenament perinatal, prepart i postpart. Davant meu s’evidencia el que ja sospitava… Això ha de canviar, les dones i els homes no som iguals. Em dono compte de la manca d’informació i educació d’algunes dones, la manca de suport emocional i el gran pes de l’etiqueta “soc dona, soc mare, soc treballadora i ho haig de fer bé”. Evidentment que tot comença per una mateixa, cada dona és responsable de com viu, com sent… però també veig i per experiència pròpia, que els canvis fan por, que de vegades no saps per on anar o què triar, i que ens costa molt prioritzar.
Per tant, ha de ser fàcil i pràctic. Necessitem un programa d’entrenament que sigui específic per a dones. Non som iguals als homes! Densitat òssia menor, diferències hormonals, estrògens, testosterona…, sistema reproductor… tot això fisiològicament. Però i les diferències emocionals? També n’hi ha!!! No sentim igual durant els primers 15 dies després de la regla, durant l’ovulació o durant la menstruació… i senyors: No és un caprici! Es bioquímic!!!
Naixement d’Entrenament en Femení
I arribats a l’Era d’Aquari, la nova revolució, de valors, de preferències, d’hàbits… sento que amb la creació d’aquest programa totes les peces ara si que encaixen. Jo havia de passar per tot el que he viscut per poder entendre i crear Entrenament en Femení.